Inicio > Eventos > La Taverne Celte, el festival na to mesa

La Taverne Celte, el festival na to mesa

El Festival Intercélticu d’An Oriant 2026 dedica cada nueche una cena-conciertu a una nación celta. Platos tradicionales, música en direutu y productos del país tornará  La Taverne Celte nun percorríu gastronómicu pel Atlánticu.

El Festival Intercélticu de Lorient nun se llenda a los conciertos o a los desfiles de bandes de gaites. La cultura tamién se comparte sentándose a la mesa. La Taverne Celte, An Davarn Gelt en bretón, ye un espaciu asitiáu frente al Quai de la Bretagne que, durante la edición de 2026, va acoyer brunchs musicales y cenes temátiques dedicaes a les distintes naciones celtes.

Caúna va amestar un menú representativu con actuaciones de pequeñu formatu. Bretaña va abrir y pesllar el ciclu, mentantu que Cornualles, la Islla de Man, Asturies, Galicia, Irlanda, Gales y Escocia van tene la so propia nueche, na que va poder conocese ca territoriu al traviés de los sos saborgos y la so música.

La fórmula nun pretende resumir namái en tres platos tola diversidá gastronómica d’una nación celta. Pola escontra gueta ufiertar un averamientu al traviés de recetes reconocibles, productos venceyaos al paisax y músicos que tresllaen al públicu la identidá cultural de cada sitiu. Cocina y conciertu van compartir espaciu, ensin qu’una actividá funcione como simple acompañamientu de la otra.

La primera cena va tar dedicada a Bretaña y va tener como platu principal la cotriade, un guisu marineru ellaboráu tradicionalmente con distintos pescaos, pataques y caldu. Guillaume Yaouank, Nordet y Les Calfats du Pays de Lorient van poner música a una nueche venceyada a la memoria pesquera y portuaria del país.

Por supuestu, la sidre nun podía faltar nesta cena. Les sidres bretones ufierten perfiles bien distintos, dende ellaboraciones seques hasta otres más dulces y esplumoses, y tán fondamente venceyaes a la diversidá agrícola del territoriu.

Cornualles, nación protagonista de la edición de 2026, va cellebrar la so cena’l 1 d’agostu. El menú va incluyir un Cornish pasty, un guisu de bugre y un crumble de mazana y grosella prieta. Jen y Toby Kessell y el City of Truro Male Voice Choir van encargase de les actuaciones.

El Cornish pasty ta afincao cola hestoria minera y obrera de Cornualles. El so formatu zarráu permitía tresportar una comida completa y protexer el rellenu durante les xornaes de trabayu.

La Islla de Man va ocupar la nueche siguiente con una propuesta alrodiu productos marinos. Les queenies, pequeñes vieires carauterístiques de la islla, van preceder a una sopa d’almeñes y una tarta de cenahoria. Becky Hurst y Alasdair Paul van compartir la velada con An Corran.

Galicia va llegar el 4 d’agostu con empanaes, pulpu a la gallega y tarta de Santiago. Benofán y Ailá van ufiertar dos averamientos distintos a la música de raíz gallega.

La nueche irlandesa va contar con Padraig Jack y Leonard Barry Trio. El menú va incluyir salmón, Irish stew y tarta de quesu. El guisu va representar una cocina casero basada n’ingredientes cenciellos y cocciones llargues, mentantu que la música va amosar la vixencia  de los repertorios tradicionales.

Gales va tar representada por Jim Rowlands y Carreg Lafar, con una cena formada por cawl, un guisu tradicional de corderu, y teisen lap. La presencia de Carreg Lafar va reforciar  el papel de la llingua galesa dientru d’una programación na que música ya identidá llingüística apaecen al empar.

Escocia va ufiertar cullen skink, haggis con puré de pataca y cranachan. Haze y Falasgair van acompañar un menú qu’alxunta pexe afumiáu, cocina rural, avena, ñata, frutos y güisqui.

La cena asturiana cellebrose’l 3 d’agostu y va contar con Rellume, Entós y los cantantes Alicia Villanueva, Esteban Verdeja y Néstor Díaz. El menú va tar compuestu por ensalada de pulpu, fabada y frixuelos o arroz con llechi.

La fabada va aportar una de les imáxenes más reconocibles de la gastronomía asturiana. La ensalada de pulpu va falar de la conexón col Cantábricu, mentantu que los postres van representar dos preparaciones fondamente perafitaes nes cases del país. Los frixuelos van falar d’un venceyu inmediatu coles crepes bretones, de gran tradición equí.

Sicasí, la nueche asturiana quedaría incompleta ensin sidre y muncha xente echola en falta na cena. N’Asturies, esta bébora va acuyá del acompañamientu gastronómicu. El pumar, el llagar, la espicha, l’escanciáu y el consumu social formen parte d’un sistema cultural reconocíu en 2024 pola Unesco como Patrimoniu Cultural Inmaterial de la Humanidá.

Lorient ufierta una oportunidá privilexada p’amosar les diferencies y afinidaes ente les sidres bretona y asturiana. Les dos proceden de territorios atlánticos y parten de la fermentación de la mazana, pero caltienen métodos, sabores y rituales propios.

Nun festival qu’axunta a miles d’artistes y espectadores, estes comíes permiten un alcuentru distintu. Alrodiu la mesa desapaez bona parte de la distancia ente públicu ya intérpretes. La cultura dexa d’observase únicamente dende una grada pa sentise, tastiase y compartise.

(Visited 3.634.612 times)